Alarma: la societat de la por (II)

En ideologia és molt important no guiar-se exclusivament pel llenguatge. Entenem ideologia com a cosmovisió del món, és a dir, aquella perspectiva del món que es considera la més adequada i voldria imposar-se a la resta de persones. En resum, per a mi, qualsevol ideologia és una imposició a l'alteritat. Hom podria pensar que el liberalisme no ho és perquè permet la convivència de diverses maneres de mirar el món però en definitiva també és la imposició d'eixa convivència necessària a persones que voldrien que la convivència desapareguera la fons primigènia del liberalisme: imposar la pluralitat.

El nom és important. Ara està de moda pensar que el llenguatge és una font màgica de construcció social. Jo des de menut m'he sentit atret per les paraules. M'agradava molt aprendre moltes paraules perquè necessitava ser rigorós. No és igual la malenconia que la tristesa, tampoc és igual la ràbia que la ira, o ser extraordinari que ser diferent. Per això imagine que, des de ben menut, he donat més importància als fets que a les paraules. Això, però, no m'ha resguardat de caure en idealismes i utopies diverses on el pensament màgic del desig ideològic moralment superior hi estava present.

Siga com siga, he aprés que hi ha dos mètodes per a saber què significa realment un moviment ideològic. Els dos mètodes són:

1. Follow the money. Seguir el rastre dels diners en els dos sentits. Primer saber quines són les fonts d'ingressos d'un determinat grup ideològic. No hi ha reforma ni hegemonia sense recursos econòmics. La història ens ensenya que les revolucions/subversions/reformes les fan aquells que ocupen la part alta de la societat i tenen recursos per a afrontar una lluita. Ningú no regala el poder i per a podar assaltar-lo són necessaris recursos. Molts són personals però sense els recursos econòmics no hi ha antagonisme que puga subvertir les relacions de poder intrínseques a l'espècie humana. Per tant, cal fer el recorregut per a saber d'on venen els ingressos i els recursos. També els humans, per exemple, les classes socials que nodreixen els moviments ideològics, nivell salarial, professions, etc.. Després cal mirar cap a l'altre costat, és a dir, cap a on van els beneficis del moviment ideològic.

Qui guanya amb esta cosmovisió? És infantil pensar, per exemple, que els moviments igualitaristes estan realment interessats en una igualtat de resultats extrema. Em sembla més madur pensar que només estarien interessats en aplanar la part de les elits i accedir d'una manera més horitzontal al control. Menys jerarquia però jerarquia. Ningú vol baixar en l'escala social. Per tant, per a conèixer bé un moviment ideològic cal anar a comprovar qui guanya en estatus i en diners. Com són i quines són eixes persones que eixen beneficiades directament del moviment ideològic. Oblidem l'autoconcepció definida però, sobretot, oblidem la coartada ideològica que usa cada moviment: la gent, els pobres, la unitat d'Espanya, la immigració... Busquem quin segment social guanya, qui n'obté nous llocs de poder, qui accedeix a espais que li estaven vetats.

2. Look at the results. Molts dels moviments ideològics són reinvencions d'anteriors moviments ideològics. Algunes de les idees ja s'han implementat de manera real en societats reals i han produït un resultat real. Per tant, abans d'implementar qualsevol decisió política caldria anar a les dades d'aplicacions anteriors o coetànies d'aquella decisió. Per sort (i en part per desgràcia) els estudis de ciències socials s'han disparat pel disbarat de papers de les universitats. Per tant, tenim una cosa que mai havien tingut: dades de resultats. Durant segles hem treballat amb hipòtesi ideològiques però ara tenim dades per a contrastar. Una cosa són les intencions i objectius d'una decisió ideològica i una altra cosa són els resultats perquè la realitat humana és complexa.

Per tant, primer les dades i després el dogma hauria de ser la manera central d'actuar hui en política. Mirar els resultats de les anteriors experiències ideològiques de les idees proposades hauria de ser prou per a posar en marxa la creativitat política descartant les coses que ja s'han demostrat poc útils. Si els resultats no es van correspondre amb els objectius qualsevol avaluació diria que cal canviar la manera d'afrontar el problema. Potser eixe siga un gran problema d'Espanya: no avaluem les polítiques públiques. En tot cas, mirar els resultats a altres territoris i grups humans ens hauria d'ajudar a anar millorant la interacció ideològica.

Per què parle de la ideologia en una assaig serialitzat sobre la por? Perquè crec que la por és la nova ideologia. La Il·lustració va ser un moviment ideològic transversal que volia anar cap a la llum i el descobriment. La racionalitat comença a obrir-se camí davant la fe, la curiositat venç a l'aversió al canvi, el risc paga la pena. En canvi, ara qualsevol ideologia té un element comú: la por, la foscor, el passat. Totes les ideologies actuals tenen alguna cosa de retorn, de revisió, de mirada arrere.

Per això, cal aplicar les dues regles: Follow the money and look at the results. Qui guanya amb la por? Què ha passat al llarg de la història quan la por ha dominat? Què passa en altres societats dominades i gestionades des de la por? Quines dades tenim sobre la por? La por és un instrument al servei d'alguna utopia impositiva? A qui li interessa la por? Qui guanya diners amb la por?