Digitalitzar no és comprar gadgets sino pensar de manera diferent

Fa cosa d'un any entre les múltiples coses que faig i no conte perquè encara no són tan perfectes com jo voldria vaig començar a replegar informació i estructurar-la sobre un tema: Digital Braining.

La idea és que de la mateixa manera que la impremta va canviar els processos i les rutines cognitius Internet també ho farà/està fent. I això es pot treballar de manera conscient i proactiva.

Si fem un repàs bàsic abans de la impremta dos processos eren molt valuosos: la memòria i la lectoescriptura. D'un costat la memòria era un indicador d'extraordinària intel·ligència. Algun filòsof en descobrir que amb la impremta el saber quedava guardat i no calia memoritzar-lo va menysprear la nova ferramenta perquè banalitzava la capacitat d'acumular coneixement. La memòria deixava de ser crucial perquè el coneixement es podia transmetre per via escrita i es podia emmagatzemar en uns espais (biblioteques) on poder acudir per a accedir al coneixement. D'altra banda la lectoescriptura havia sigut patrimonialitzada pels primers partits polítics: les ordres religioses. En una economia de guerra l'aprenentatge oral i pràctic és indispensable mentre l'aprenentatge escrit no obté (aparentment) cap rendibilitat directa individual. Dominar la lectoescriptura quan la Constitució és un llibre (la Bíblia) permetia tindre el monopoli de la moral i això és molt de poder. Un poble que no sap llegir (perquè no ho necessita) serà més fàcil de dominar amb mecanismes bàsics narratius.

En arribar la impremta la memòria es relativitza com a element central de la capacitat intel·lectual i l'ampliació de la lectoescriptura (gràcies a la reforma protestant) es fa oberta i àmplia. La publicació massiva i accessible d'informació en format llibre permet obrir la necessitat formativa i la possibilitat interpretativa i això acaba amb el monopoli de la interpretació.

Bé, amb estos dos exemples bàsics, podem ja albirar que l'aparició d'una Nova Impremta com és Internet està produint i produirà canvis socials i cognitius a curt, mitjà i llarg termini.

Per tant, és urgent digitalitzar la ment. El gran problema que vaig detectar (i ja han detectat les empreses de formació) és que l'educació formal tarda moltíssim en fer qualsevol mínim canvi i quan el fa no sempre el fa en la direcció adequada ni té la versatilitat de recursos per a portar-ho a termini. La solució més immediata i fàcil per a fer vore que estàs digitalitzant és l'adquisició de hardware i software amb l'esperança que algú els faça servir -de casualitat- com toca.

Digitalitzar el pensament és més barat que comprar gadgets especialment si tenim en compte que el software lliure és una estranya benedicció de la nostra època. La qüestió és: que és digitalitzar el pensament?

Si tens ara un fill en primària et recomane que li dedique poc de temps als deures. Que acabe ràpid amb la faena de classe perquè no li servirà pràcticament de res quan aplegue a l'edat adulta. Estem ensenyant una espècie de Trivial Pursuit Random de coneixements analògics. Si tens una filla en primària fes la següent reflexió: que serà valuós en l'any 2032? La resposta és un clàssic: lo escàs. Intenta pensar què és abundant ara i intenta reflexionar que està esdevenint escàs. Si vols continuem amb la conversa.

Digitalitzar la ment és intentar entrenar de manera contraintuïtiva determinades habilitats. Podem parlar d'alguns exemples:

1. La capacitat de concentració. Els estudis indiquen que la capacitat de concentració en una sola tasca està baixant per l'aparició de l'escrol infinit i la brevetat com a paradigma dominant. Sense dir massa dades la visualització mitjana dels vídeos de TikTok és de 9 segons. Les empreses de recaptació de dades (xarxes socials) fomenten la dispersió i la brevetat perquè és el seu negoci (no necessiten més temps per a detectar emocions), per tant, la concentració en una sola tasca serà valuosa. Treballar la concentració és una bona inversió de futur. Evidentment el multitasking també serà valuós però no tant. De fet, si llegim la literatura prospectiva de jaciments laborals la majoria (ciència de dades) requereixen concentració monotasca.

2. La relació amb el coneixement. L'habilitat per a memoritzar torna a relativitzar-se (no desaparèixer) i les habilitats de jerarquia de la informació, contrast i aprenentatge proactiu són imprescindible. Davant una tsunami informatiu amb disponibilitat àmplia (la informació excel·lent continua amagada i és cara) les habilitats de detecció, associació, contrast i jerarquia són habilitats bàsiques.

3. El pensament creatiu. Molta gent quan llig "creativitat" pensa en artistes. L'art és només una expressió de la creativitat. De moment, la IA ja és capaç de redactar notícies, fer mems o fer una demanda judicial però encara no sabem si informa bé, fa gràcia o respon a la interactivitat dialèctica. Entrenar el pensament creatiu no és fàcil perquè la creativitat és innata. Ara bé, tots podem millorar (un poc) la nostra creativitat. La creativitat digital és la capacitat per a establir vincles entre dos conceptes que encara no tenen un lligam establert de manera automàtica pel subconscient col·lectiu. Així per exemple ara molt poca gent associa educació i gaming a pesar de que les potencialitats d'una activitat immersiva com el gaming són enormes. El millor exemple és Minecraft. En canvi la visió dels videojocs pel mainstream social és negativa per no disposar d'informació adequada. Entrena el pensament creatiu i faràs una altra gran inversió en el teus fills.

4. La gestió de la incertesa. El final de la societat analògica era una (falsa) sensació humana superba d'absolut control. La imposició sobre la natura i la resta d'espècie però també sobre la majoria de malalties (l'augment de l'esperança de vida durant el segle XX). I cada vegada que els humans hem aplegat a esta sensació hem rebut un colp dur. La ment humana s'aferra a les certeses i es fa trampes sempre que això és possible per amagar la por al caos. Una d'aquestes noves falses certeses és la religió de les dades. Amb el Big Data podrem accedir a un nou estat de consciència que per fi ens permetrà tindre (quasi) tot el control. En canvi, la pandèmia de la Covid19 ens ha demostrat que realment allò que serà valuós en un món ple de robots analitzant dades és aprendre a decidir sense dades. Això li dic la gestió de la incertesa: com decidir per intuïció i què és la intuïció intel·ligent, és a dir, quins processos inconscients es donen en les decisions intuïtives i si en podem entrenar algun.

5. La visió global. L'enorme quantitat d'informació disponible i la disposició del capitalisme de càpsula ha creat un exèrcit d'especialistes en matèries molt concretes. Per tant, la visió global serà escassa. Actualment el sistema de retribucions i organitzatiu de les coporacions penalitza la visió global perquè necessita que cada unitat productiva utilitze exclusivament l'energia imprescindible per a fer la seua funció. La visió global és, probablement, una derivada del pensament arborescent típic de la creativitat. Tanmateix en un canvi d'era on serà necessari dibuixar neurodrets, inteligències artificials ètiques o fins i tot caldrà prendre decisions ètiques transhumanistes la visió global serà ben remunerada si se sap administrar. Ja se sap que saber massa és tan problemàtic com saber massa poc.

Per no avorrir més ho deixarem en estes cinc com a exemple però podríem parlar del pensament crític, de les noves habilitats relacionals amb persones i màquines, de les habilitats socials des desvirutalització i gestió de comunitats digitals, de la gestió de la identitat digital, la marca personal i el rastre digital, de les adaptacions de l'arquitectura a l'era digital, de les formes de consum digital de productes i persones, de la relació amb l'adminitració i els mecanismes de seguretat i intraconfiança. I no entre (encara) en la revolució que suposaran les noves formes de realitat (virtual, augmentada i metavers) que ens tornaran a tensionar.

En definitiva estàs enviant al col·legi als teus fills poc més que per a socialitzar amb gent de la seua generació (això no és digitalment saludable) i relacionar-se amb una persona adulta (o diverses) que conta coses poc interessants per a ells, sense densitat narrativa i amb poca utilitat futura excepte (sent optimistes) les llengües. La inversió educativa (temps + diners) seria més rendible en una acadèmia versàtil i sense titulació oficial on l'itinerari formatiu puguera ser individualitzat.

En algun moment m'he plantejat crear eixa dBraining Academy per a els alumnes més aplicats de les línies en valencià (uf, quin elitisme no?) però la veritat és que la meua vocació didàcticoexecutiva no admet tanta càrrega. M'agrada més pensar que fer. Probablement perquè les idees sempre són ideals i les persones són sempre reals.